La Mà Esquerra del Cardener és un lloc al Solsonès, també records i sentiments que allà on vaig m'acompanyen....
EL PARAL.LEL 1894-1939 Barcelona i l'espectacle de la modernitat
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
Aquesta exposició explica perquè sorgeix una nova àrea d’espectacles a la ciutat, que fa que el pes de l’eix teatral es traslladi des de la zona de Plaça Catalunya - Passeig de Gracia fins a l’eix Nou de la Rambla - Paral·lel.
També explica com es configuren les noves modalitats d’expressió escènica a partir de dos elements fonamentals: la representació de les formes de vida del Districte V i de les transformacions socials i els seus nous codis de valors; i la penetració de gèneres escènics populars forans i la seva “nacionalització” a partir de la demanda del nou públic.
El Paral·lel esdevé la manifestació mes visible d’un canvi profund en la percepció social del sexe. Un canvi que afecta la societat catalana d’una manera molt transversal i que té a veure amb els estàndards de tolerància envers la ruptura de la moral tradicional.
El Paral·lel és també el lloc on es manifesten les ideologies que mouen les organitzacions polítiques i sindicals de les classes populars. Republicanisme, socialisme i anarquisme s’escampen per la ciutat i sovint tenen un punt de trobada en els teatres on de vegades es fan mítings al matí i espectacles al vespre i a la nit.
La Exposició es un passeig per aquest popular bulevard des d'els seus inicis fins a la dictadura del general Franco, temps en el que va entrar en una decadència de la que mai s'ha recuperat. El circ, el teatre, el inici del cinema, el cuplet, la comèdia, les drogues o el mon mes marginal apareix en aquesta magnífica mostra que recomano a tothom.
Entre 1929 i 1936 una associació naturista es va establir a la masia gavanenca de Can Torelló. El 1929 s'inaugurava a la masia de can Torelló de Gavà una associació naturista. El seu fundador era un italià procedent de l'Uruguai anomenat Nicolás Capó (1899-1977). No tan sols va ser l'introductor del naturisme, sinó que a més va fundar una revista anomenada Pentalfa amb un tiratge de 25.000 exemplars. A Can Torelló es reunien per a més de practicar el naturisme, per parlar de la seva filosofia de la vida. A aquesta masia li deien el Parthenon. A través de la seva revista podem conèixer gran part de les activitats que es van desenvolupar a l'interior del recinte: casaments naturonudistas, banquets fraternals, sortides. Revistes com "Crònica" o "La Estampa" van informar de les seves activitats. Tot i que una tanca de tres metres impedia veure des de l'exterior les activitats que es desenvolupaven, Parthenon va ser objecte de la ira dels
El 28 de maig de 1464 un home a qui li deien "Morro de vaques" se li havia girat feina, un treball pel qual cobraria 110 sous. Ell vivia a un lloc que no estava ni dins, ni fora ciutat. "Morro de vaques" era el nom popular en què s'anomenava al botxí de la ciutat, una feina mal vista, doncs era l'encarregat d'executar les tortures, càstigs i la pena de mort als condemnats per la justícia. Ningú volia ser veí del botxí, però aquest tenia l'obligació de viure a ciutat. Sembla ser, que després d'una llarga polèmica, el Consell de Cent va trobar una solució: el botxí viuria a la muralla, un lloc que no estava ni dins, ni fora de la ciutat. I el lloc que es va decidir, suposadament, va estar el petit espai que hi ha entre la Capella de Santa Àgata i la casa Padellàs, actual seu del MUHBA Museu d'Història de Barcelona. El botxí feia un bon negoci, cobrava per la feina de matar, ho podia fer sense que la ira de deu, ni la justícia de l'home c
El meu pare sempre em deia "Vigila el dia de Sant Ramon, és dia de les pitjors riades". Era molt petit, dos anys, però recordava els estralls que aquell 31 d'agost de 1926 van portar a una terrible inundació a Gavà. Feia poc temps que amb els seus pares, els meus avis, l'Elvira i el Pepep , havien anat a viure a la seva casa al carrer Indústria, al costat de la Riera desviada que abans baixava per l'actual Rambla. Contra la voluntat dels seus veïns llavors aquesta zona encara pertanyia al municipi de Viladecans, Aquell dia la riera va voler recuperar la seva ruta tradicional, va desbordar i baixar a l'ample per les rambles gavanenques. Va arrencar arbres i voreres, va inundar cases, va entrar al Casino. La riera de les Perets no va voler ser menys i va arrossegar tot el que es trobava per camí, sembla que una cara del Calamot inclosa. Amb el Torrentet desbocat, la zona de l'actual Passeig Maragall va quedar inundada amb grans dans a la finca
Desde luego hi ha per triar i remenar !!!
ResponElimina