ROMANÇ DELS SEGADORS

L'actual Himne Nacional de Catalunya data de 1899 i va ser el vencedor d'un concurs convocat per la Unió Catalanista, el resultat, com a bona costum catalana, va ser enormement criticat. L'origen és un impressionant romanç del segle XVII, època de la revolta, que narra detalladament els successos ocorreguts.



El romanç es va fer popular al segle XVIII, el filòleg Milà i Fontanals la va recuperar al seu "Romancerillo Catalánl'any 1882; deu anys més tard Francesc Alió va fer la primera edició musical. Explica  el fets coneguts com el "Corpus de sang" o "Guerra dels segadors. Aqui tal i com ha arribat als nostres dies, abans algun breu comentari per entendre millor el romanç. 

Eren temps de la Guerra dels trenta anys, el descontentament i la indignació amb la política del Comte Duc era enorme.

Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
-Ara es hora, nostre rei,
ara es hora que fem guerra.-


En aquest estat de coses l'exèrcit no té el seu millor comportament. Malpagats i famèlics es dediquen a la rapinya. Les queixes dels camperols són contestades sense cap pudor:

Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per a regar la terra.

Al davant dels seus parents
deshonraven les donzelles.


Els seus símbols: la creu, poder per sobre del rei, i la bandera negra, pròpia de les revoltes camperoles:

-On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:

-Aquí és nostre capità,
aquesta es nostre bandera.-
A les armes catalans,
Que ens ha declarat la guerra!







ROMANÇ DELS SEGADORS


Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.

Bon cop de falç defensors de la terra,

Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
-Ara es hora, nostre rei,
ara es hora que fem guerra.-


Bon cop de falç defensors de la terra,

Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d'Arenes;

Una església n'han cremat,
que Santa Coloma es deia;
mataren un sacerdot
mentre que la missa en deia.


Mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
en Lluís de Furrià,
que els àngels li fan gran festa.


Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per a regar la terra.

Al davant dels seus parents
deshonraven les donzelles.
i mataven els seus pares
si de mal donaven queixa.

Bon cop de falç defensors de la terra,

Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:
-Llicència els n'he donat jo,
molta més se'n poden prendre.-

Bon cop de falç defensors de la terra,

A vista de tot això
s'esvalota la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.


Han entrat a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.

Han anat a la presó,
donen llibertat als presos
el bisbe els ha beneït
amb la dreta i l'esquerra.

-On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:

-Aquí és nostre capità,
aquesta es nostre bandera.-
A les armes catalans,
Que ens ha declarat la guerra!

Bon cop de falç defensors de la terra


Més informació: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/07/15/els-segadors/



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

NI DINS NI FORA CIUTAT

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926