Tres generacions venien a la cel·la 6 de Sant Antoni. Cap estava casada “com Deu mana”. L’àvia, la Pepeta era vídua. La filla, a la Pepita, el seu marit la va abandonar estant embarassada i vivia “en pecat” amb el Recasens, marit i criat a l’hora. Tothom es preguntava qui era en realitat el pare del qual feia tercera generació: un jove estirat, el Lluís Maria.
El net es feia dir advocat, cosa que tothom se’n reia, a falta de costum tothom li deia abocat... Portaven un lloro antipàtic i malcarat que tan sols deia “sóc català i porto barretina” i “visca el Barça”, un gat vell i esquer i dos gossets més lletjos que la fam als que tractaven com a deus. Anys més tard vaig veure la seva tomba amb creu i fotografia inclosa.
Pepita i família vivien de les aparences. Fins a principis de segle vivien de fabricar un vi escumós al qual anomenaven “Champany”, però la fil·loxera els va deixar sense el raïm i llavors. Llavors es van dedicar al sifó i les gasoses. Però amb l'aparició de “La Casera” i d’altres amb millor distribució y publicitat, el negoci va fer figa.
Eren de Artés i família llunyana nostra. Gràcies als seus aires de superioritat i a l'escàndol de la paternitat del Josep Maria, tothom els hi havia regirat la cara. Tan sols els meus avis els visitaven, el pis era un museu que mostraven el dia que algú hi anava. Treien el vi ranci i unes galetes que si ho eren. Era per quedar bé. Els pocs que queden de la nissaga encara si els trobes pel carrer, si no els saludes fan com qui no et veu.
Al segon any van portar al nen casat amb la Griselda, una jove de Súria de bona família. Una nova criada per a la casa dels Dorado. Tot va anar tan ràpid que ella ja estava embarassada d'una nova Griseldeta. Per casualitat vaig encertar el dia del naixement del membre d’aquesta quarta generació, fet que em va perseguir fins que la Pepita va deixar de respirar.
Quin espai mes bonic i tranquil, no en era coneixedor , passo a seguir-te. L'ARMARI OBERT si que el segueixo habitualment.
ResponEliminaGracies Leopold i benvingut.