LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

La ciutat somiada per Alexandre, els Ptolemeus, per Cleòpatra i Marc Antoni, per Kavafis, Durell, Terenci... la ciutat deu avui només és un somni. Aquest gravat recrea l'incendi que potser va destruir part de la Biblioteca l'any 47 aC durant la guerra entre Cleòpatra i el seu germà. 1876. I també Borges, que va somiar poder reunir tots els llibres produïts per l'home, però només va ser un somni. La Biblioteca d'Alexandria (331 aC) tenia com a finalitat compilar totes les obres de l'enginy humà, de totes les èpoques i tots els països, que havien de ser «incloses» en una mena de col·lecció immortal per a la posteritat. El somni de la immortalitat... Com en somni es va convertir la biblioteca de Constantinoble, destruïda pels croats el 1204, o la que va tenir lloc el 1933 a la Bebelplatz de Berlín a instàncies del ministre de propaganda Joseph Goebbels; això per no parlar de l'incendi de la biblioteca de Bagdad, el 2003, davant de la passivitat de les tropes nord-...

 El 27 de gener es recorda l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz. Malgrat que va ser un lloc on un milió i mig de persones van ser exterminades, cada any veiem més indiferència, molts joves desconeixen que va ser l'holocaust. He llegit comparacions odioses, he vist silencis clamorosos, inclòs he sentit dir que els que fem memòria d'això som feixistes. Feixisme una paraula que de tant usar ha perdut significat. Qui nega el passat, està condemnat a repetir-ho. El complex d'Auschwitz ( "Konzentrationslager Auschwitz") va ser format per diversos camps de concentració i extermini de l'Alemanya nazi als territoris polonesos ocupats durant la Segona Guerra Mundial. Inclou Auschwitz I, el camp original, Auschwitz II-Birkenau, un camp de concentració i extermini, Auschwitz III-Monowitz, un camp d'extermini d'IG Farben, i 45 camps satèl·lit. El camp es va instal·lar l'any 1940 en una antiga caserna per empresonar els resistents polone...

  Breus escrits de l’Antiguitat. Aquesta tercera entrada serà sobre mitologia i els inicis del cristianisme.                                MITOLOGIA NINHURSAG, PODEROSA DEESSA SUMERIA CREADORA DE LA TERRA Els dos passatges següents pertanyen al poema sumeri conegut com a " Enki i Ninhursag ", inscrit en una tauleta cuneïforme de sis columnes (3500 aC). Se situa en una terra brillant, que desconeix el mal, la malaltia i la mort, anomenada Dilmun: és el model del Paradís bíblic, però a Dilmun no habiten els primers homes, sinó els déus. En un moment donat, el déu Enki concep el desig de tastar unes plantes que hi ha fet créixer amb gran esforç la deessa Ninhursag. Això fa que Ninhursag s'enfadi i maleeixi Enki, condemnant-lo a morir. Després d'això Ninhursag corre a amagar-se. El poema acaba amb el consell dels déus fent anar a buscar Ninhu...