ORIGEN DE CATALUNYA COM A ENS POLÍTIC

 Catalunya va ser una realitat política abans que se la conegués amb aquest nom, a diferència d'Espanya que va ser una realitat geogràfica molts segles abans de ser una realitat política.

Ja en els primers usatges del segle xi,  va ser invocat explícitament fins al segle xvi, el Princeps namque, reconeixent al comte de Barcelona com a príncep, donant poder a la convocatòria d'armes. La primacia de Barcelona sobra els restants comtats quedava clara. El comte de Barcelona era el "princep", però sempre va utilitzar el títol de comte.

Ramon Berenguer i Almodis de la Marca- radició atorga la promulgació del nucli d'usatges més antic a Ramon Berenguer I i a Almodis de la Marca el 1068

Sota el regnat d'Alfons I el Cast s'unifiquen els diferents comtats, sota la primacia del comtat de Barcelona. No se li va posar nom, era inicialment com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida ( De Salsis Dertusam et Ilerdam com suis Finibus)   tampoc tenia cap distinció nobiliària, de fet el comte de Barcelona era el cap d'aquest territori (Urgell, Pallars, Empúries no s'integraran fins més endavant). Possiblement la principal causa va ser la necessitat de diferenciar-se del regne d'Aragó.

El nom de Catalunya i el "Dux Cathalanensis" ja apareixen en la Crònica Pisana de principis del segle XIII, en referència a Ramon Berenguer III. L'origen del mot "Cathalanensis", té diferents hipòtesis, i massa gent disposada a deixar-hi la vida per referir-me a cap d'elles.

Sense nom, però amb documents de caràcter legislatiu, jurídic i cultural: els Usatici Barchinonae (Usatges de Barcelona), el Liber domini regis (Llibre del domini del rei), i la Gesta Comitum Barchinonensium (Gestes dels comtes de Barcelona), documents que configuraren Catalunya com un estat medieval, amb unes fronteres definides, un corpus legislatiu i judicial unificat.

Usatici Barchinone i els Usalia Cathalonie. Compilació manuscrita a Ripoll el 1173

Al testament d' Alfons el Cast podem trobar clares referencies a Catalunya:

'...Illustrem filinm nienm Regem Petrum iustituo heredem
in toto Reguo meo Aragonis cuin omnibus suis terminis et pertinentiis, et in toto comitatu Barchinoue cum omnibus terminis et pertine:itiis suis et cum omui suo Jure et directis, et in comi­tatu Rossilionis cum omnibus terminis suis et pertinentiis et in comitatu Ceritanie et Confluenti cum omnibus terminis et perti­ nentiis suis et cum omui jure suo et directis, et comitatu Palariensicuin omnibus terminis et pertinentiis suis et cum omui jure suo et directis, et in tota CATHALONIA..."
"...terre mee Aragonis, CATHALONIAE, Provincie, Gabaldaui et Rodensis".
"...Dimitto autem Illustrem filinm menm Regem Petrum cum Regno Aragonae et CATHALONIA..."
"...Dimitto singulis sedibus quatedralibus Aragon et CATHALONIA CL vel CC morabetinos sicut maunmissores cognoverint ad stabiliendum..."
"...Dimitto singulis abbatis CATHALONIA L morabetinos et prioratibus XX, ut dentur in ornamenti..."
"...Barchinone et Lobricati et molendinorum Gerundae et de tota medietate questie judeorum Aragone et CATHALONIA..."
"...Prepositos et Priores de tota terra mea Aragonis et CATHALONIAE..."
" ...omnes redditus supradictarum terrarum Aragonis et CATHALONIE et aliarum similiter..."

Les primeres Corts Generals es van reunir sota el regnat de Jaume I. Amb Pere el Gran prenen forma institucional com a Diputació General a Montsó el 1289, a poc a poc s'introdueix el nom de Catalunya o de la "generalitat dels catalans". A partir del segle xiv s'associà la dignitat de Principat a Catalunya, i esdevingué a partir d'aleshores la denominació oficial de l'estat. 

Segell major de la Diputació del General del Principat de Catalunya. S. XIV-XVIII. Autor desconegut.

FONTS diverses, també Viquipèdia (especialment nom i dades) i la memòria.