SOBRE EL SUPOSAT MATRIMONI DE SERGI I BACO (S IV)



Van existir unions, similars al matrimoni, a l'Edat Mitjana? Què era l'adelphopoiesi? Intentaré contestar-ho aquí.

Icona dels sants Sergi i Bacus (s VIII). Museu Nacional de Kíev. (Procedència Wikipédia)



Per a John Boswell, els pactes d'agermanament medievals (adelphopoiesi) entre persones del mateix sexe eren el més semblant als matrimonis homosexuals de l'actualitat.


Sergi i Baco van ser, supusadament, durant principis del segle IV dos importants militars de l'emperador Maximilià, que els tenia en gran estima per la seva valentia. Sergi era primicerius (cap-comandant de l'escola dels gentils) i Baco el secundarius. Van ser martiritzats quan es va descobrir que eren cristians i l'Església els va declarar sants. Segons assenyala wikipédia. Al seu temps se'ls considerava germans de fe, fins al segle XIV que a més se'ls va considerar germans de sang.

No entraré en la constant polèmica sobre si eren germans, amics o amants, tampoc sobre si van existir en realitat o van ser una altra creació literària del cristianisme. Se'ls coneix com dos possibles màrtirs més executats també per l'Emperador Maximià. L'únic que és cert és que John Boswell, Universitat de Yale, assenyala la importància que el seu culte va tenir durant l'Edat Mitjana al voltant del ritu de l'adelphopoiesi.

L'adelphopoiesi, "fraternitas iurata" o "ordo ad fratres faciendum" és una cerimònia practicada per diverses esglésies cristianes durant l'Edat Mitjana i inicis de l'Època Moderna a Europa per unir dues persones del mateix sexe (habitualment homes, però Boswell assenyala que també algunes denos ho van fer). Adelphopoiesis prové del grec ἀδελφός (adelphos) "germà" i ποιῶ (poio) "jo faig", literalment "fer germans".

John Boswell ha assenyalat desenes de manuscrits originals, que presenten els rituals religiosos matrimonials efectuats durant tota l'Edat Mitjana per sacerdots catòlics i ortodoxos dins de les esglésies per consagrar casaments entre persones del mateix sexe, també es tractava d'un pacte privat entre dos homes a recinte sagrat sense presència clerical i amb registre posterior.

Per arribar a les seves conclusions, Boswell va recórrer totes les grans biblioteques d'Europa, inclosa la Vaticana, on va trobar molts dels seus manuscrits. Com a resultat va obtenir 80 manuscrits originals de les cerimònies del que ell va citar com a casaments homosexuals o "bodes de la semblança", en què s'invocava com a protectors San Sergio i San Baco, també Cosme i Damià i altres "germans de fe" que l'església catòlica va decidir mil anys després que ho eren de sang.

Les Noces a l'Edat Mitjana no les celebrava un sacerdot com en l'actualitat, les dues persones que s'unien llegien el compromís d'unió i després el sacerdot la beneïa o el feien davant l'altar i el proclamaven a la comunitat. Una pintura icònica en un museu de Kíev, reflecteix clarament aquesta unió, en aquest cas santificada pel mateix Jesús (al centre, a sobre de tots dos). Va ser trobada al temple de Santa Caterina (muntanya Sinaí), en l'actualitat es troba al Museu Nacional de Kíev.

La seva relació ha estat considerada com un exemple de les parelles homosexuals del principi del cristianisme, reflectint la tolerància cap a l'homosexualitat dels primers cristians de base (no les autoritats eclesiàstiques), en aquesta època se'ls assenyala sovint com a "erastai" (amants). Encara que aquest fet no va ser general ja que en altres llocs la repressió era evident. De l'extensió del ritu de l'adelphopoiesi són testimonis els cementiris anglesos i irlandesos, en els quals es poden trobar nombrosos enterraments amb els noms de dos homes. Les inscripcions són sovint una mostra de l'afecte que es tenien: "L'amor els va unir a la vida. Que la terra els una a la mort".

El culte a Sergio i Baco es reflecteix també en els nombrosos temples que es van realitzar en honor seu, Istanbul (actualment mesquita), Roma o Acre en són exemples.

Els negacionistes assenyalen que no hi ha cap evidència de consumació sexual de la relació. Segurament si s'apliqués aquest criteri a la immensa majoria d'unions heterosexuals, els resultats podrien ser divertits. També acusen Boswell que "utilitza textos en grec i en eslau" litúrgics i que no hi ha traduccions llatines d'aquests textos matrimonials. Aquests textos, en no estar en llatí, són difícils de comprendre. Boswell afirma que les traduccions llatines sí que van existir però que van ser destruïdes quan l'església i que clarament va decidir castigar aquest tipus d'unions".(1) També se l'acusa de fer la investigació buscant corroborar les seves tesis i no portant una investigació rigorosa. No entraré a jutjar quantes investigacions d'aquest tipus avui es donen per rigoroses, però sí que assenyalar que les investigacions posteriors semblen més donar-li la raó que treure-se-la.

Aquest tipus d'unions desapareixen d'Europa el segle XIII, juristes cristians com Ramon de Penyafort van crear la figura delictiva del pecat nefand, va aparèixer la "Summa Theologiae" de Tomàs d'Aquino, que va declarar la sodomia com una cosa contra natura. Es va obrir la persecució a la lliure sexualitat i qualsevol que fos no procreativa va ser considerada com anormal i abominable (sodomia o pecat nefand). Sants agermanats en la fe, van passar a ser-ho també de sang (gairebé mil anys després). Avui hi ha fórmules diferents d'unions homosexuals, cada estat que els permet tenir una legislació diferent. Històricament el concepte de matrimoni ha anat variant segons època o país. L'existència durant segles d'homes que van compartir les seves vides i riqueses amb altres homes, i que en morir eren enterrats junts és una evidència que no ha de ser menyspreada com la possibilitat que aquestes unions també van tenir un contingut sexual.


Tomba del Ardèvol, MNAC, s XIV. Ni eren germans, ni del mateix ofici.




(1)Els casaments de la semblança, relacions homosexuals beneïdes per l'església a l'Edat Mitjana, segons John Boswell


Espiritualitat Caminant, 2009-12-10


http://wwwespiritualidadprogressista.blogspot.com.es/2009/12/las-bodas-de-la-semejanza-relacions.html


 


 IGLU.Els casaments de la semblança: unions entre persones del mateix sexe a l'Europa premoderna (Bodas de la semejanza)


    http://iglu-biblioteka.blogspot.com.es/1996/09/libros-historia-las-bodas-de-la.html


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

NI DINS NI FORA CIUTAT

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926