PIETRO ARETINO, LLIBERTÍ PER LA GRÀCIA DE DÉU

Aquí jau Aretí, poeta toscà,
de tots va parlar malament, excepte de Crist,
excusant-se amb la raó: «no el conec»(Epitafi de Pietro Aretino)


La literatura de contingut llibertí va tenir en Pietro Aretino (1492-1556) un dels seus millors escriptors. Autor de llibres escandalosos i al mateix temps sempre en bona disposició amb els cardenals, que són qui sempre han manat a Itàlia.


Retrat de Pietro Aretino, Tizià. Palazzo Pitti, Florencia. 


La literatura llibertina des de Seutonio, explicant la vida privada dels emperadors, a Sade ha viscut sempre entre l'escàndol, la prohibició i l'èxit popular. La Itàlia del Renaixement, la Anglaterra del segle XVII o la França revolucionaria seran les èpoques de més gran èxit. L'estil despreocupat, no amaga una evident misogínia, on qualsevol presència lèsbica és per millor gust del públics heterosexual. El sexe entre monges o les seves violacions, seran temes recurrents.

Pietro Aretino era fill d'una cortesana i suposadament d'un sabater d'Arezzo, "Figlio di cortigiana, con anima di re." Sota la protecció dels cardenals, i papes, de la família Medicis va anar a Roma on va aconseguir el seu favor.

A la seva estada a Roma va escriure els Sonets luxuriosos, inspirats pels gravats eròtics del pintor Marcantonio Raimondi (2), el seu contingut avui posaria molt nerviosos als censors de facebook, entre d'altres. Aquestes publicacions van acabar de crear molts enemics al Vaticà marxant a Venècia, ciutat amb una gran fama de permetre totes les perversions, encara que molt dura amb la sodomia. Aquí va escriure sobre l'obra de Tizià, aquest va ser autor del seu retrat.



El 1536 publica el que es considera l'obre més important seva, "Raginamenti", uns diàlegs entre dues dones que intenta explicar com és la seva vida a la Itàlia del segle XVI. Nanna explica com de ben jove la van ingressar a un convent on la van iniciar sexualment, com va entrar a un matrimoni terrible i va assassinar al seu marit, optant per ser una cortesana a Roma. Arriba a la conclusió que la vida de prostituta és molt millor que la d'una monja o una dona malcasada. "perché Roma semper sempre sarà, non vo 'you delle puttane per none ne avere a confessare".

Un altre obra que va revolucionar les ments millors pensants de la Itàlia del segle XVI va ser "Il Marescalco" (El mariscal). Un cavaller de Mantua és conegut per a la seva aversió cap a les dones, ha d'acceptar una boda per acabar amb els rumors que acaben per la ciutat; la boda se celebra però el mariscal queda satisfet, la núvia en realitat era el seu patge.


Cert o no, la seva mort es diu va ser per un atac de rissa enmig d'una de les seves festes a Venècia.

(1) Qui giace l'Aretin, poeta tosco:
di tutti disse mal fuorchè di Cristo,
scusandosi col dir: 'non lo conosco'. ( No està clara l'autoria del text)
(2)Sonetti lussoriosi (text comentat en italià):

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

NI DINS NI FORA CIUTAT

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926