EL "ROC DE LA VERGE" JA NO ESTÀ A SANT GABRIEL, RINER
La serralada de Sant Gabriel a Riner ha perdut un dels seus elements més emblemàtics: el "Roc de la Verge". El motiu: la restauració dels elements i el seu estudi... el retorn al seu lloc d'origen trigarà anys.
Forma part d'un projecte de restauració dels menhirs de la comarca, per evitar la seva definitiva degradació. El portaran en un espai al Santuari del Miracle, a la vella Casa Gran on a la meva adolescència vam muntar una "boite" on hi passàvem les hores a un lloc on el temps no existeix.
Una vella llegenda deia que la Verge quan era nena es va donar un tom pel cim amb el roc sobre el cap, seria un dia amb poca feina. Deien que qui aconseguia aixecar-la amb el cap mai més tindria cefalees. Sabia afirmació, no cal dir-ho més clar, clar que tampoc ho podria explicar.
La temporada en què la verge amb poca feina es va dedicar a passejar-se per la serra de Sant Gabriel va estar a finals del segle XV. Llavors Catalunya vivia una situació d'afebliment polític i econòmic, agreujat per les revoltes pageses, la guerra civil i les epidèmies de la pesta.
El Roc té prop de 3,5 m de llargada per 1,5 d'amplada, el gruix pot ser d'uns 40 cm. Fins als anys 50 hi portaven a la verge en processó, lloc que consideraven miraculós.
Es tracta d'un menhir (abans deien hemi-dolmen) del 2.000 abans de JC., la llosa deien que es trobava al seu costat. Els seus moviments posteriors dificulten saber la seva original orientació.
Era el lloc ideal per portar algun xicot nouvingut al santuari a caçar "tamarros" a mitjanit i deixar-lo ben remullat. També era un gran observatori del cel, on veure el camí de Sant Jaume o la pluja d'estels per Sant Llorenç. De nit hi pujàvem per veure els estels, per veure un firmament que a pocs llocs es pot veure de forma igual.
Forma part d'un projecte de restauració dels menhirs de la comarca, per evitar la seva definitiva degradació. El portaran en un espai al Santuari del Miracle, a la vella Casa Gran on a la meva adolescència vam muntar una "boite" on hi passàvem les hores a un lloc on el temps no existeix.
Una vella llegenda deia que la Verge quan era nena es va donar un tom pel cim amb el roc sobre el cap, seria un dia amb poca feina. Deien que qui aconseguia aixecar-la amb el cap mai més tindria cefalees. Sabia afirmació, no cal dir-ho més clar, clar que tampoc ho podria explicar.
La temporada en què la verge amb poca feina es va dedicar a passejar-se per la serra de Sant Gabriel va estar a finals del segle XV. Llavors Catalunya vivia una situació d'afebliment polític i econòmic, agreujat per les revoltes pageses, la guerra civil i les epidèmies de la pesta.
El Roc té prop de 3,5 m de llargada per 1,5 d'amplada, el gruix pot ser d'uns 40 cm. Fins als anys 50 hi portaven a la verge en processó, lloc que consideraven miraculós.
Es tracta d'un menhir (abans deien hemi-dolmen) del 2.000 abans de JC., la llosa deien que es trobava al seu costat. Els seus moviments posteriors dificulten saber la seva original orientació.
Era el lloc ideal per portar algun xicot nouvingut al santuari a caçar "tamarros" a mitjanit i deixar-lo ben remullat. També era un gran observatori del cel, on veure el camí de Sant Jaume o la pluja d'estels per Sant Llorenç. De nit hi pujàvem per veure els estels, per veure un firmament que a pocs llocs es pot veure de forma igual.
Més informació:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada