GENT GRAN I LA SÍNDROME DE DIÒGENES

Sovint veiem gent gran remenant escombraries, generalment ho atribuïm a la pobresa en què viuen molts d'ells; però, sempre és així?



Si ens fixem bé veurem el que agafen, no sempre és menjar, molts cops són estris inservibles que acumulen innecessàriament a casa seva. Es tracta de la Síndrome de Diògenes, un trastorn obsessiu compulsiu que amaga generalment altres problemes cognitius, i que afecta a molta gent gran avui.

Les persones que ho pateixen tenen una malaltia, i com a tal cal tractar. Cal evitar consells fàcils que omplen les xarxes, el més important és tenir un bon diagnòstic d'un neuròleg especialista, els metges de família poden confondre l'origen de la malaltia. A les xarxes trobareu solucions miraculoses que poden complicar i molt la salut de la persona malalta. Cal recordar que l'origen de la síndrome pot ser divers, i diverses poden ser la formes de tractar-lo, pot ser una persona amb deteriorament cognitiu o amb una depressió aguda, o amb un passat de drogodependències, o alcoholisme, o la sida...

La mescla de la síndrome i la possible demència poden fer que la persona que ho pateix sigui violenta i el seu tracte sigui complicat. Molts d'ells/elles viuen en soledat, el que fa que acumulin objectes que els van apilant i acaben ocupant fins al 80% de la casa. Males olors, risc d'incendi i la lentitud i desídia administrativa davant aquests casos porta a un final molts cops catastròfic.

L'habitatge d'una persona amb Síndrome de Diògenes ja va provocar un incendi a Barcelona l'any 2008

Altres casos viuen amb familiars, o tenen gent que té cura d'ells. Cat.salut els hi fa les següents recomanacions:

La família d'una persona amb demència és la gran receptora dels problemes que hi ha inherents, la que viu els seus canvis constants i la que ha d'invertir més temps en la cura del seu familiar.

Per afrontar millor els problemes de la cura diària d'una persona afectada, cal que tingueu en compte:

-No altereu la seva rutina.
-Comproveu si pren correctament la medicació.
-Respecteu els seus gustos i costums.
-Assegureu-vos una correcta il·luminació dels espais diürns i nocturns d'allà on es viu.
-Tranquil·litzeu la persona mitjançant el contacte físic, sempre que no l'interpreti com un gest dominant.
-Eviteu enfrontaments.
-Distraieu la persona perquè centri l'atenció en temes reals.
-Manteniu la calma i la serenitat i ajudeu-la a no posar nerviosa.
-Adeqüeu el nivell del llenguatge a les noves i constants limitacions que la malaltia imposa.
-Intenteu ser receptius davant dels seus intents de comunicació.
-No combatiu l'al·lucinació ni el deliri.
-Realitzeu una consulta mèdica per intentar reduir, a través de la medicació, les idees delirants i les al·lucinacions, si persisteixen o són molt greus.
-Realitzeu revisions de la capacitat visual i auditiva.
-No oblideu tenir cura d'un mateix.
-Davant de qualsevol canvi o malestar del malalt és important que tingueu en compte que la febre, la deshidratació, el restrenyiment, les infeccions (urinàries o respiratòries) o els efectes secundaris dels medicaments poden ser la causa.

A tot això cal recordar que les persones que cuiden d'aquests malalts són també molt vulnerables, la família i l'entorn es desentén d'elles i es crea un nou problema invisible a la societat actual. La síndrome de Diògenes és un patiment a dues bandes, la del malalt i la del cuidador, i molts cops el de l'entorn en què viuen.



Comentaris