DUES FORTALESES EN ESTAT D'ABANDÓ AL SOLSONÈS

La riquesa del patrimoni històric al Solsonès és espectacular. Malauradament molts recintes es troben en una situació d'absolut abandó. A la llista que us presento és podria afegir la Torre de Riner, la casa Gran del Miracle o el castell de Peracamps.



Arribar al castell de Llanera és prou complicat, per arribar cal agafar una pista forestal en no molt bon estat especialment al final, des de la carretera d'Ardèvol a Torà, bona indicació, uns 6 km. És recinte emmurallat amb un castell del segle XI en molt mal estat i una església del segle XIII.



Uns 200 metres abans d'arribar a Llanera, a l'esquerra del camí, hi ha una roca treballada de manera molt singular i destinada a executar els presoners del castell.












El Castell està en runes, però les seves dimensions, les seves dues línies de defensa i tot el conjunt en si valen molt la pena de ser visitats. Actualment l'altar de l'església, juntament amb un fresc, es troben a l'església de l'Hostal Nou (Llobera).
Retaule de l'altar major de sant Martí de llanera, que l'any 1968 "per art de màgia" aparegué a l'església de l'Hostal Nou (llobera).
El castell de Lladurs està sobre d'un tossal espadat, a la banda de llevant del terme municipal del mateix nom, a la mà dreta del Cardener. La Carretera que puja a la Coll de Jou poc després del petit nucli de Lladurs es troba un sender que puja al Castell, està marcat amb senyals de color verd.



L'origen del recinte és del segle XI i al seu interior està l'església de Sant Martí que encara que es senyala del segle XV s'evidencien elements romànics. També es troba en un estat deplorable.

Les guerres carlines van estar especialment dures a aquesta zona, una anècdota que recull Viquipèdia diu: "Es conta que durant la guerra, els soldats (un escamot de liberals) plens d’ira, s’enfilaren fins al castell de Lladurs per donar mort al seu rector. Aquest, en veure arribar les tropes, caminà fins a l’extrem del penya-segat i obrint amb fermesa el seu paraigua de pastor (tradicional paraigua de grans dimensions) es precipità al buit per evitar que l’agafessin, i d'aquesta manera pogué salvar la vida.".















Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

NI DINS NI FORA CIUTAT

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926