DÒLMENS AL SOLSONÈS

La riquesa del patrimoni històric del Solsonès es completa amb un important nombre de jaciments prehistòrics. Dòlmens, hemidolmens, menhirs, poblats ibers. Molts d'aquests restes es poden trobar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.


El dolmen de Llanera, o Dolmen de la Vila de la Gola dels Bous. És el monument megalític més gran, i també el més ben conservat, de Catalunya. Una pista en bon estat porta a la masia de la Vila de la Gola dels Bous des de l'Hostal Nou (Carretera de Solsona a Torà).

La data de construcció d'aquest megàlit se situa en el neolític final (3.500 anys aC), però serà reutilitzat durant tota l'època calcolítica, període d'apogeu del megalitisme català que finalitza cap al 1500 aC. S'ha datat, mitjançant el carboni-14, al 2.550 aC.






El Dolmen de Pera es troba al peu de la Serralada de Pinós i prop de la masia de Can Tristany. De la carretera de Su a Pinós surt una carretera en bon estat que porta fins els dòlmens. L'origen està 2.500 a C. El sepulcre consisteix en una cambra rectangular de 4.8 per 1.8m. I 1.4 m d’alçada, orientada d’est a oest.




A Castellar de la Ribera i prop de l’església de Sant Julià de Ceuró es troba la necròpolis dels Clots del Solà, una necròpolis utilitzada des del neolític fins a finals de l’edat del bronze, que consta de tres sepulcres; la necròpolis del Llor, un cementiri amb uns 5.550 anys d’antiguitat, on queden set tombes i un menhir; i la necròpolis de Ceuró.




El Roc de la Mare de Déu és un enorme bloc de pedra de forma ovalada que amida 3,40 x 1,56 x 0,34 metres, prop del Santuari del Miracle.  Està tot polit i amb els costats cobert per incisions que figuren xarxes de línies en forma de ziga-zagues. Segons l'arqueòleg Mn Joan Serra i Vilaró, originàriament fou la coberta d'un sepulcre megalític totalment treballada per l'home, la qual cosa la convertiria en un exemplar excepcional a Catalunya.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

NI DINS NI FORA CIUTAT

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926