dimarts, 16 d’agost de 2011

EL JAUMET, EL PERE I LA CACAUERA

Cal Pastoret era la finca mes prospera de la Serra de Pinós. En ella vivien dos germans "concos" el Jaume i el Pere Tomasa. Tenien grans extensions de conreus de cereals, a mes de la granja de bestià mes important de la comarca.

Malgrat la immensa masia en la que vivien, el mosso dormia en una cabana ruïnosa prop del corral de les cabres. El Romuald era un home de poques llums i menys dents, callat feia certa pena, però quan parlava era pitjor. Crec que mai havia conegut l'aigua corrent i potser era per conviure a el ramat.

En realitat no vivien sols. Quan els veïns parlaven d'ells deien "concos" rient, i en veu baixa sortia un nom "la Cacauera", in en veu baixa començaven les travesses: 1 tots al mateix llit, 2 una nit a cada llit, X cada nit visite els dos. Jo no entenia gaire aquelles converses, ni perquè els meus avis feien un somriure maliciós quan en parlaven... També recordo que deien que a la Cacauera la havien tret del carrer. ¿Qué faria el carrer, pobre dona?

Sembla ser que ella tenia un fill que havia emigrat a Alemanya i no parava de dir que volia anar a veure'l. Però ells no sabien el que era el fer un dia de festa, mes enllà de anar a missa el dia de la Mare de Deu d'Agost o convidar al Romuald a la taula el dia de Nadal.

Al final el Jaumet va accedir i al aconsellar-li al seu germà de marxar 4 dies aquest va agafar un atac d'ira i tot seguit un infart el va deixar pelat. Enterrat el Pere, el Jaumet es va penedir i la Cacauera va fotre el camp.

Fa poc hi vaig estar, el Romuald ja havia passat a millor vida, i l'amo de Can Pastoret ja no portava ningú a la seva taula, ni feia festa cap dia. Amb 83 anys seguia portant ell sol les terres i el bestià.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BARROC AL SANTUARI DEL MIRACLE

El Santuari del Miracle, al Solsonès, té un important patrimoni del barroc català del segle XVIII, el retaule de l'església i l'espa...