EL JAUMET, EL PERE I LA CACAUERA
La història la ubico al Solsonès, però igual va passar més prop de casa...
Cal Pastoret era la finca més prospera de la Serra de Pinós. En ella vivien dos germans "concos" el Jaume i el Pere Tomasa. Tenien grans extensions de conreus de cereals, i una bona granja de bestiar, les millors cuidades de tota la comarca.
Malgrat la immensa masia en la qual vivien, el mosso dormia en una cabana ruïnosa prop del corral de les cabres. El Romuald era un home de poques llums i menys dents, callat feia certa pena, però quan parlava era pitjor. Crec que mai havia conegut l'aigua corrent i potser era per conviure amb el ramat.
En realitat no vivien sols. Quan els veïns parlaven d'ells, els anomenaven despectivament com els "concos"; en veu baixa sortia un altre nom, el de"la Cacauera". I tot seguit feien travesses sobre a quin llit anaven un dos o tres, o cada nit una unitat diferent: o tots al mateix llit, o una nit a cada llit o cada nit visita als dos... Jo no entenia gaire aquelles converses, ni perquè els meus avis feien un somriure maliciós quan citaven a la Cacauera i els concos... També recordo que deien que a ella l'havien tret del carrer. ¿Què faria el carrer, pobre dona?
Sembla que ella tenia un fill que havia emigrat a Alemanya i no parava de dir que volia anar a veure'l. Però ells no sabien el que era el fer un dia de festa, més enllà d'anar a missa el dia de la Mare de Déu d'Agost o convidar al Romuald a la taula el dia de Nadal.
Al final el Jaumet va accedir d'anar a Alemanya, En aconsellar-li al seu germà de marxar quatre dies aquest va agafar un atac d'ira i tot seguit un infart el va deixar en estat gairebé vegetatiu. El viatge no va poder ser, i la Cacauera veient l'espectacle que esperava, va fotre el camp.
Fa poc hi vaig estar, el Romuald i el Pere ja havien passat a millor vida, i l'amo de Can Pastoret ja no portava ningú a la seva taula, ni feia festa cap dia. Amb 83 anys seguia portant ell sol les terres i el bestiar. Diuen que és l'home més ric de la zona, però ell segueix treballant de sol a sol i de dilluns a diumenge.
 |
Cal Pastoret era la finca més prospera de la Serra de Pinós. En ella vivien dos germans "concos" el Jaume i el Pere Tomasa. Tenien grans extensions de conreus de cereals, i una bona granja de bestiar, les millors cuidades de tota la comarca.
Malgrat la immensa masia en la qual vivien, el mosso dormia en una cabana ruïnosa prop del corral de les cabres. El Romuald era un home de poques llums i menys dents, callat feia certa pena, però quan parlava era pitjor. Crec que mai havia conegut l'aigua corrent i potser era per conviure amb el ramat.
En realitat no vivien sols. Quan els veïns parlaven d'ells, els anomenaven despectivament com els "concos"; en veu baixa sortia un altre nom, el de"la Cacauera". I tot seguit feien travesses sobre a quin llit anaven un dos o tres, o cada nit una unitat diferent: o tots al mateix llit, o una nit a cada llit o cada nit visita als dos... Jo no entenia gaire aquelles converses, ni perquè els meus avis feien un somriure maliciós quan citaven a la Cacauera i els concos... També recordo que deien que a ella l'havien tret del carrer. ¿Què faria el carrer, pobre dona?
Sembla que ella tenia un fill que havia emigrat a Alemanya i no parava de dir que volia anar a veure'l. Però ells no sabien el que era el fer un dia de festa, més enllà d'anar a missa el dia de la Mare de Déu d'Agost o convidar al Romuald a la taula el dia de Nadal.
Al final el Jaumet va accedir d'anar a Alemanya, En aconsellar-li al seu germà de marxar quatre dies aquest va agafar un atac d'ira i tot seguit un infart el va deixar en estat gairebé vegetatiu. El viatge no va poder ser, i la Cacauera veient l'espectacle que esperava, va fotre el camp.
Fa poc hi vaig estar, el Romuald i el Pere ja havien passat a millor vida, i l'amo de Can Pastoret ja no portava ningú a la seva taula, ni feia festa cap dia. Amb 83 anys seguia portant ell sol les terres i el bestiar. Diuen que és l'home més ric de la zona, però ell segueix treballant de sol a sol i de dilluns a diumenge.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada